dilluns, 23 de febrer del 2015

Patatas rellenas gratinadas y arroz caldoso

Hola! avui us porto una recepta baraaata, fààààcil, bonííííssima, com sempre, però em fa molta il·lusió per què la vaig preparar pel divendres sopar especial, i creia que el meu fill, adolescent ell, me la tiraria pel cap i ben al contrari, es va desfer en elogis mentre se la cruspia a la velocitat quasi de la llum.
Li dedico a Elicia, la veu més dolça de Corscandicus, que cada setmana visita el blog i m'anima a continuar penjant cosetes fàcils i més o menys especials.

Per cert, golafres maresmencs i barcelonins us animo a seguir en facebook a Corscandicus i us espero en les properes actuacions que ho fem molt bé (jo no tant que sóc nova).

Patatas rellenas













Ingredientes:

- 4 patatas medianas
- 1 cebolla pequeña picada
- 1 boniato pequeño troceado a daditos
- Un puñado de camagrocs o cualquier otro tipo de seta seca. (A mí me encanta el camagroc)
- Medio paquete de queso rallado de esos que vienen cuatro quesos y se funden y se gratinan y todo eso.

Preparación:

Lavamos las patatas con piel y las ponemos a cocer enteritas. Mientras tanto freímos a fuego lento la cebolla y  ponemos a hidratar las setas con un poco de agua tibia. Cuando la cebolla empieza transparentarse le añadimos el boniato y seguimos friendo a fuego lento y cuando ya está blandito, añadimos las setas y el agua, salpimentamos y avivamos el fuego hasta que se consuma el agua.
A estas alturas ya se nos han cocido las patatas, así que dejamos que se enfríen un poco y cuando seamos capaces de cogerlas con las manos, les abrimos una tapa y las vaciamos por dentro con cuidado de que no se nos rompa la piel, y para ello, dejaremos un poco  de patata en las `paredes internas, para que quede consistente.
Volvamos al sofrito, lo mezclamos con el queso rallado y rellenamos las patatas. Espolvoreamos con un poco más de queso, y a gratinar. Deliciosas y suaves. No sé yo si el próximo día las probaré con calabaza en vez de boniato... Os reto!




Per cert, a tots i totes els/les golafres que us dóna per preparar arròs amb llamàntol, en Juan Miguel, que és el golafre major d'aquesta casa, m'ha recomanat que pengi l'arròs que vaig preparar l'altre dia.

Jo sóc una sentimental i em fa pena menjar segons quines bèsties sobretot si són vives, per tant cada vegada que em demanen un arròs amb llamàntol poso quaranta excuses.

Els musclos no em fan pena i quan els preparo al vapor l'aigua que deixen anar, la congelo i la faig servir per arrossos, etc.

Doncs bé, l'altre dia tenia:

- 250 ml d'aigua de musclos
- 6 escamarlans
- Les ales, les potes i  la salsa d'una sípia grossa
- Uns bocinets de pebrot vermell  ( uns 50 g)
- Una cullerada de tomàquet triturat
- Una culleradeta de nyores en pols.

I amb tot aixó, prmer vaig fregir els escamarlans en una cassola, i després els vaig treure i els vaig pelar. Amb la pell i els caps vaig preparar un fumet que va bullir cinq minuts i li vaig afegir l'aigua dels musclos.
A la cassola dels escamarlans vaig fregir la sípia a trocets petits juntament amb la salsa, el pebrot talladet també, les nyores i per últim el tomàquet.

Un cop preparat aquest sogregit, vaig afegir el fumet i ho vaig allargar amb aigua fins aconseguir un litre aproximadament. Quan bullia, tocava afegir l'arròs i ala! a coure tot plegat. A última hora van saltar a la cassola els escamarlans pelats i aquest és el resultat (si, si, a l'aigua dels musclos li quedaven cinq o sis musclos):

Arroz caldoso con marisco





Jo no l'hagués penjada aquesta recepta, perque és el colmo de les rampoines, però haig de dir que no li fa ombra cap arròs d'aquests superengalanats de marisc. La gràcia és fer col·lecció de potets al congelador de totes les salses, brous i fumets que ens sobrin. Estic convençuda que és el secret de molts restaurants.

dijous, 19 de febrer del 2015

Tejas de almendra y chocolate

Ja sé que és molt extrany que jo prepari alguna cosa dolça, però de vegades.. Resulta que vàrem anar convidats a sopar: quin sopar! mexicà autèntic! Quina passada! Com vàrem gaudir! També de la companyia, no penseu malament! Però és que l'amfitriona es va lluir de totes totes! Un hurra des d'aquí per la Marisa! I les postres? Un tiramisú preparat pel Josep Ramón, un altre convidat que el maleït no em va donar la recepta, potser per que no li copiés de tan bó com era...
I és clar, jo només vaig tenir opció de les galetetes del cafè! jaja! I com no van quedar malament del tot aquí us les deixo per sí us venen de gust.


Tejas de almendra y chocolate














Ingredientes:
- 125 g de almendra picada en daditos
- 90 g de azúcar
- una cucharadita de café de esencia de vainilla
- 25 g de margarina fundida
- 2 claras de huevo
- 25 g de harina
- 100 g de chocolate negro para fundir
- esencia de azahar

Preparación:
Mezclamos todos los ingredientes menos la harina con la batidora, y cuando estén bien mezcladitos metemos la masa en un bote tapado y lo guardamos en la nevera, que ya estamos cansados de tanto amasar.
Al día siguiente lo sacamos y mezclamos la harina, mientras se calienta el horno a 150º. En una bandeja de horno previamente engrasada (o forrada con papel de horno), ponemos montoncitos de la masa que hemos trabajado y los vamos aplanando. Cuando ya no nos quepan más los metemos en el horno y dejamos cocer hasta que estén doraditos los montoncitos planos, es decir, las tejas.

Ya es hora de sacarlas del horno y dejarlas enfriar mientras fundimos el chocolate a fuego muuuuy lento y removiendo poco a poco y añadiendo unas gotas de esencia de azahar. Ya tenemos las tejas frías y el chocolate fundido, no nos queda más que untar el chocolate en las tejas, ir colocaándolas en una bandeja, y finalmente enfriar en la nevera para que el chocolate solidifique. 
Si somos capaces, podemos guardarlas en un bote hermético de cristal y se conservarán varios días perfectamente siempre que no estén cerca de algún goloso.

dimarts, 10 de febrer del 2015

Gratinado de patatas y choucroute con bechamel

Una de les virtuts o defectes que tinc a la cuina és que no m'agrada llençar res. I quan dic res és res. La meva amiga Pepi diu que al seu marit li agradaria tenir la nevera com la tinc jo: plena de potets. I és així: poquet que em sobra, potet i a la nevera!

En aquestes que avui us porto un àpat de "poquets". Recordeu la choucroute que vaig obrir l'altre dia per fer la tarta? Doncs encara em quedava la meitat. 
També us recordo que per la Candelera acostumo a fer crêpes farcides de beixamel, i, és clar em va sobrar un potet de beixamel. (Crêpes també però aquestes van anar  al congelador). Doncs a fer reciclatge, que la vida està molt cara.

Us presento el meu gratinat de choucroute i patata (faré per dos persones que és el que em va sobrar, si us agrada la idea per a més convidats, només multipliqueu la quantitat d'ingredients).

Gratinado de patatas y choucroute


 

Ingredientes:
- 2 patatas medianas
- 1/2 lata de choucroute
- 250 ml de bechamel con daditos de jamón york y champiñones
- Queso rallado para fundir y gratinar

Preparación:
Cocemos las patatas ( yo las cuezo enteras con piel y todo, me gusta más el sabor resultante)
Una vez cocidas y frias, las pelamos y las machacamos con un tenedor. Salpimentamos y mezclamos con una cucharadita de margarina.
Colocamos esta pasta en una fuente para horno engrasada con aceite. Sobre las patatas,esparcimos  la choucroute bien escurrida, y sobre esta, la bechamel. Por último una buena capa de queso rallado.